Què són les cèl·lules mare? Stem cells in Catalan

This piece in Catalan, Què són les cèl·lules mare?, was updated in 2021, and is part of our SCOPE stem cells not lost in translation project. You can learn more about the project and read the other 34 languages here.

Què són les cèl·lules mare? Stem cells in Catalan

El cos humà conté centenars de tipus cel·lulars diferents que són importants per la nostra salut diària. Les cèl·lules són responsables de mantenir el cos en funcionament cada dia, per exemple fan bategar el cor, fan pensar el cervell, fan que els ronyons netegin la sang, reemplacen les cèl·lules de la pell a mesura que la pell es renova, etcètera. La funció especial de les cèl·lules mare és la de formar tots aquests altres tipus cel·lulars. Les cèl·lules mare són les proveïdores de noves cèl·lules. Quan les cèl·lules mare es divideixen poden fer més cèl·lules mare o tipus diferents de cèl·lules. Per exemple, les cèl·lules mare de la pell poden fer més cèl·lules mare de la pell o poden fer cèl·lules diferenciades de la pell que tenen funcions específiques com per exemple fer el pigment melanina.

Per què les cèl·lules mare són importants per la salut?

Quan ens fem mal o estem malalts, les cèl·lules també estan malaltes o moren. Quan això passa, les cèl·lules mare es tornen actives. Les cèl·lules mare tenen la funció d’arreglar els teixits danyats i de reemplaçar cèl·lules que moren de forma rutinària. Així, les cèl·lules mare ens mantenen sans i eviten l’envelliment prematur. Les cèl·lules mare són com un exèrcit de doctors microscopis.

Quins són els diferents tipus de cèl·lules mare?

Les cèl·lules mare poden ser de molts tipus diferents. Els científics creuen que cada òrgan del nostre cos té el seu tipus específic de cèl·lules mare. Per exemple la sang prové de cèl·lules mare sanguínies (també conegudes com hematopoètiques). Les cèl·lules mare també són presents a les etapes primerenques del desenvolupament humà, i quan els científics cultiven aquestes cèl·lules, les denominen “cèl·lules mare embrionàries”. La raó que fa les cèl·lules mare embrionàries excepcionals és el treball natural d’aquestes cèl·lules en la construcció de tots els òrgans i teixits del cos durant el desenvolupament humà. Això significa que les cèl·lules mare embrionàries, a diferència de les adultes, poden ser potencialment dirigides a la formació de qualsevol altre tipus dels centenars de cèl·lules que existeixen al cos humà.  Per exemple, mentre que una cèl·lula mare sanguínia només pot formar sang, una cèl·lula mare embrionària pot formar sang, os, pell, cervell i així successivament. A més a més, les cèl·lules mare dels embrions són programades per la natura per formar teixits i inclús òrgans, mentre que les cèl·lules mare adultes no. Això vol dir que les cèl·lules mare embrionàries tenen una major capacitat natural per reparar òrgans malalts. Les cèl·lules mare embrionàries es deriven a partir d’embrions de pocs dies d’edat, que sobren de tractaments de fecundació in vitro, material que si no s’utilitza, és descartat.

Què són les iPS o cèl·lules mare pluripotents induïdes?

Els científics i els metges estan entusiasmats amb un nou tipus de cèl·lules mare anomenades cèl·lules “iPS”. La raó per l’entusiasme és que les cèl·lules iPS tenen gairebé les mateixes propietats que les cèl·lules mare embrionàries però no provenen d’un embrió. Per tant, no hi ha consideracions ètiques respecte a les cèl·lules iPS. A més a més, les cèl·lules iPS es produeixen a partir de cèl·lules somàtiques (que no són cèl·lules mare) del propi pacient, això vol dir que les cèl·lules iPS poden ser trasplantades al pacient sense risc de rebuig immunològic, que és un problema important en qualsevol transplantament de cèl·lules mare.

Què ens aportarà el futur i com podria canviar l’atenció mèdica si s’incorporen cèl·lules mare a les teràpies quotidianes?

Degut a que, per natura, les cèl·lules mare tenen la funció de reemplaçar les cèl·lules velles o malaltes, els científics han ideat formes d’utilitzar les cèl·lules mare com a teràpia per una àmplia varietat de malalties. La idea és que al trasplantar a un pacient les cèl·lules mare o cèl·lules diferenciades a partir de cèl·lules mare, podem fer ús de la capacitat natural d’aquestes cèl·lules per curar al pacient. Per exemple, si un pacient té un atac de cor, l’objectiu seria trasplantar cèl·lules mare del teixit danyat perquè reparin el cor. Les poblacions naturals de cèl·lules mare que tots tenim només tenen una capacitat limitada de reparar les lesions del nostre cos. Tornant a l’exemple del cor, les cèl·lules mare del cor no són capaces de reparar el dany d’un atac de cor, però un trasplantament de milions de cèl·lules mare seria molt més efectiu. Així doncs, trasplantant cèl·lules mare a pacients, podem incrementar la capacitat del cos per curar i reparar més enllà de la capacitat limitada que naturalment tenen les poblacions de cèl·lules mare. Encara s’han de superar alguns reptes abans que les teràpies de cèl·lules mare sigui més generals incloent seguretat, algunes cèl·lules mare podrien potencialment formar tumors, o rebuig immunitari. Tot i això, les cèl·lules mare probablement transformaran la medicina i, potser en només una o dues dècades tots nosaltres coneixerem algú, o potser nosaltres mateixos, que hagi rebut un trasplantament de cèl·lules mare. Les cèl·lules mare potencialment poden millorar la majoria de malalties que la gent pateix incloent càncer, malalties del cor, Parkinson, esclerosi múltiple, vessament cerebral, malaltia de Huntington, lesions medul·lars i moltes altres.

Quins tractaments amb cèl·lules mare estan disponibles en l’actualitat i per què la majoria dels metges no han adoptat aquesta teràpia o només la recomanen amb extrema precaució i com últim recurs?

A l’actualitat, existeixen pocs tractaments de trasplantament de cèl·lules mare disponibles que científicament s’hagi demostrat que són segurs i eficaços. El millor exemple és el trasplantament de medul·la òssia. Molts tractaments amb cèl·lules mare no han estat validats però en canvi s’anuncien i s’ofereixen a tot el món. Moltes vegades aquests tractaments atreuen l’atenció dels medis de comunicació, especialment quan famosos, com estrelles de l’esport, els reben. Generalment, els científics i metges en el camp de la investigació en cèl·lules mare alerten en contra l’ús d’aquests tractaments perquè no està clar si funcionen o si realment són segurs. Alguns pacients han mort per aquests tractaments. Malgrat és raonable voler considerar totes les opcions quan ens enfrontem a una malaltia potencialment incurable, es recomana que només es considerin aquests tractaments com a últim recurs i només després de parlar-ho amb el seu metge.

Translated by Anna La Torre